I aminoacids inn principalment drovads in medexina per preparar infusion de aminoacids composts e comè ajents terapeuteg ind la sintesi de medexine polipeptidege. A g’è plussee de cent aminoacids drovads in medexina, intra quei 22 aminoacids qe formen proteine e plussee de 100 aminoacids qe formen miga proteine.
I preparaziun cumpost cumpost de plü aminoacid g’han una funziun crucial in de la muderna nutriziun endovenosa e in de la terapia dietetich elementar, mantegnind en mod atif la nutriziun di pazient gravement malà e salvand luur vitt, rendend-i un prudot farmaceutich indispensabil in de la medesina muderna.
L’acid glutameg, l’arginina, l’acid aspartig, la cisteina, la L{0}}DOPA e oltr aminoacids pœden vesser drovads individualment per traitar varie malatie, soratut i malatie del fideg, i disturb gastrointestinal, l’encefalopatia, i malatie cardiovascular e i malatie respiratorie, la nutrizion muscolar, e anca per la migliorazion de la vitalitaa muscolar. De soraplu, i derivads dei aminoacids hann mostrad promessa ind el traitament del canqer.
La bas material de la vida
I proteine inn la bas material de la vita; la vita l’è una forma de esistenza proteiga. L'unitaa de bas de la proteina l’è l'aminoacid. Una deficenza de qualsessia aminoacid essenzial la pœl portar a fonzion fisiolojege anormai, desgregar el metabolism normal e a la fin causar malatie. Anca una deficenza de certs aminoacids miga essenziai la pœl causar disturb metaboleg. Per esempi, l'arginina e la citrulina inn fondamentai per la formazion de l'urea; l’assunzion insuficent de cistina la pœl causar una diminuzion de l’insulina e un elevad de zuqer ind el sang. In plu, el besogn de cistina e arginina l’aumenta significativament dop del trauma; una deficenza la pœl prevegnir la sintesi dei proteine anca cont enerjia suficent.
El requisit adult de aminoacids essenziai l’è incirca el 20%-37% del requisit de proteine. I aminoacids jœgen un rœl indispensabel ind el mangiar; quaidun l’è aromatizant, quaivun l’è fortificant nutrizional e quaivun aumenta el sapor, intra i olter.
1. El gust dei aminoacids La plupart dei aminoacids la g’ha un gust, qe al contribuiss a gust comè acid, dolç, amar e astringent ind el mangiar. El triptofan l’è minga -tossic e parècc dolz; lü e i sò derivà sun promettent dolcificant. Un quai aminoacid men solubel in aqua g’ha un gust amar e l’è prodot de l’idrolisi dei proteine durant la lavorazion dei aliments.
L’acid glutamich se truva principalment en i protein vegetai e pœu vèss ottegnuu idrolizand el gluten del frument. L’acid glutamich g’ha gust asid e umami, cun l’acidità che l’è el gust predominant. Quand l’è neutralizà en mod giüst cun alcal, el furma glutamat de monosodi (MSG); dopu la formaziun del sal, el gust asid del glutamat scumpare e el gust umami se intensifica. El MSG l’è el compunent principal del glutamad de monosodi, un potenziador umami ampiament drovad.
2. Un di Precursor del Gust La reaziun carbonil-amina intra aminoacid e zuchèr l’è un fatur crucial in del svilupp del aroma e del culur in de la lavuraziun di aliment. Durant qella reazion qì, un quai aminoacid e zuqer inn consumads, e i jeneren composts aromatizai. I aminoacids pœden anca decomponir-s cont el rescaldament per produr certs composts aromatizads, o vesser scomposts dei bater per produr sostanze aromatizade. Donca, i aminoacids inn precursor dei composts aromatizads e anca dei nutrients per i bater de deteriorament.