Precauziun per ciapà di vitamin

Oct 07, 2025 Identifegad

Vitamina A: se l’è presa a stomach vœui, i vitamin sun escret in di feci prima che el corp pœu assorbir e duperà. I vitamine solubel ind i grass, comè la vitamina A, i g’hann de deslenguar-s ind i grass per vesser sorbide de la mucosa gastrointestinal. Donca, g’han de vèss ciapà dopu i mangià per garantir un assorbiment püsee cumplet.

 

I cellule epitelial dei vegg inn facilment dannezade e la soa resistenza l’è relativament bassa. La fonzion principala de la vitamina A l’è quella de mantegnir la cressida de varie cellule epitelial; donca, l’è necessari una suplementaziun de vitamina A apropriada. Olter a ottener quaivun di aliment (cuma carott, prudot làte, œuf, fidè animal, verdür verd scür e prudot làte), i capsul de vitamina A pœden vèss prendü separà, una capsula una volta al dì, cun denter 25.000 UI, de tant per tant.

 

Vitamina C: Chesta l’è una vitamina solubil en aqua estremament delicata. I sò proprietà sun parècc instabil e l’è facilment destrut del ossidaziun. El corp uman al pœl miga sintetizar la vitamina C e al g’ha de otegnir-la del mangiar. Donca, g’he vœu de vèss atent quand se consuma e se cusina la vitamina C. La vitamina C l’è suscetibil ai dann del aqua, del calor, de la lüs, del usigen e del fum. Impregnar-s en aqua, cusinar o la lüs del sul diretta pœden destrugar en mod significatif la vitamina C. Inolter, fumar una sola sigareta esauriss 25 mg de vitamina C e consumar 100 mg de mangià fritt esauriss anca 25 mg de vitamina C.

.

Vitamina E: Un nutrient essenzial per el corp del òmm, tanti gent prenden regolarment di integratur de vitamina E. Però, un stüdi recent mostra che l’abüs de vitamina E l’è minga sultant ineficaz ma reduss anca la durada de la vida e i cunflit cunt i farmac che sbassan el colesterol.

I ricercadur del Università de Tel Aviv en Israel g’han püblicà un stüdi in del ültem numer de la rivista americana *Arteriosclerosi, Trombosi e Biologia Vascular* [7], seguind circa 300 000 persun di Stat Ünì, Europa e Israel, cunfruntant quei che g’han bevü la vitamina E cun quei che g’han minga. I resultà g’han mustrà che el prim g’haveva quasi quater an de vida agiustà de qualità en menu rispett al segond.

 

Che aliment sun ricc de vitamina E?

El insì ciamad "ann de vita ajustad per la qualitaa" (QLAC) al convertiss el numer de agn de soravivenza cont qualitaa diferente de vita ind el numer equivalent de agn de soravivenza in salut parfeta. L’è un cuncett duperà per valutar el grad de cambiament in de la qualità e in de la quantità de vida purtà di tratament e di cure sanitari. Però, i ricercadur sottalinean che chestu significa no che tüt quei che prenden di integratur de vitamina E vivran quater mes de menu. I stüdi precedent g’han anca descuvert che i suplement de vitamina E prevegnen no sultant certi malatie, ma pœden anca vèss en cunflit cunt i farmac che sbassan el colesterol. I recercador dixen qe se la vitamina E suficent la pœl vesser otegnuda del mangiar, la suplementazion l’è miga necessaria.


Vitamina B6: prender in manera sbagliada dosi volte de piridossina (2{6}}6g al dì per 2-40 mes) a causa del stress premenstrual pœu causar atassia sensorial progressiva e un grave indeboliment del posizionament di arti inferiur e de la sensaziun de vibraziun, cun pooch impatt sul tat, sü la sensaziun e sül dolor. I sistema nervos motor e central inn miga dannezads. El recüper dopu la fermada de la piridossina l’è lent parècc e quai pazient se recupera sultant en part. I vitamin antitumoral sun compunent de vari tessü in del corp del òmm e dan no energì. L’assunziun tropp granda l’è minga vantagg per el corp e quaivun pœu anca produr efet secundari tossic o la mort.