I vitamine, dei vœlte trasliterade comè vitamine, inn un termen specifeg ind la nutrizion. Se riferisen a una seri de cumpost organich e sun una class de sustanz organich necessari per i òmm e i animai per mantegnir i funziun fisiologech nurmai. La plupart la pœl no vesser prodota de l'organism medesim e la g'ha de vesser otegnuda del mangiar. Sultant poc pœden vesser sintetizads ind el corp o prodots de microrganism intestinal. Jugen una part importanta ind la cressida, ind el metabolism e ind el desvilup uman e inn vun dei ses nutrients principai (carboidrat, grass, proteine, minerai, vitamine e aqua). I vitamine partecipen no a la formazion dei cellule umane o fornissen enerjia per el corp, ma partecipen ai reazion bioqimege ind el corp e i regolen i fonzion metabolege del corp. Se l'assorbiment de vitamine l'è insuficent, al portarà a un disequilibri ind el metabolism uman, cont el resultad de una diminuzion de l'imunitaa e causar una "deficenza de vitamine". La deficenza primaria de vitamine la pœl vesser causada de un apport insuficent a causa de la mancanza de vitamine ind el mangiar o de un apport alimentar redot.
La deficenza segondaria de vitamine la pœl vesser causada de una diminuzion de l’abilitaa del corp de assorbir i vitamine, de l’aument del besogn de vitamine o de l’interferenza de un quai medexin. I vitamine inn una granda fameia, cont dozene de cognossude adess. Pœden vesser dividud in duu categorie principai : solubel ind i grass e solubel ind l’aqua. I vitamine solubel in aqua inn facilment solubel in aqua ma miga in solvents organeg miga polar. Despœ de l'assorbiment, poc l'è inmagazinad ind el corp, cont l'eccess qe l'è escret ind l'urina. I vitamine solubel ind i grass inn facilment solubel in solvents organeg miga polar ma miga in aqua. I pœden vesser assorbids del corp insema ai grass e se accumulen ind el corp, cont un bas tass escrezion. Ogni vitamina tipegament la subiss multipla reazion, donca la major part dei vitamine la g’ha multipla fonzion. I vitamine A, D, E e K inn vitamine solubel in grass, inscambi i vitamine B e C inn vitamine solubel in aqua. Un quai sostanza l’è qimegament simil a certe vitamine e la pœl vesser convertida in vitamine a travers de semplix reazion metabolege. Chesti sustanz sun ciamà provitamin. Per esempi, -el caroten al pœl vesser convertid in vitamina A; El 7-desidrocolesterol al pœl vesser convertid in vitamina D3, ma quest al necessita de tante reazion metabolege complesse. El triptofan, un compunent del acid nicotinich, pœu no vèss cunsiderà una provitamina.

